Hi havia una vegada un nen que va decidir anar-se'n a passar el dia al parc de la ciutat i se'n va endur els seus tres amics: el gos, la granota i la tortuga. "Quin dia tan fantàstic que fa!", semblaven pensar tots. Quan van arribar al parc el nen que duia la tortuga, una galleda i el gos miraven les papallones, els arbres,les flors però la granota semblava tenir altres plans i va decidir escapar-se. "Aquí us quedeu, amics meus" i els hi deia adéu mentre que els altres tres amics marxaven sense adonar-se'n. Així doncs la granota va començar la seva aventura. "MMm, quina papallona tan tan agradable a la vista. I si me la mengés?". La granota va estirar la llengua i va intentar agafar la papallona però era tan despistada que es va equivocar. I què va agafar en contes de la papallona? Un insecte repugnant i molt dolent. Quan se'l va tragar va veure que dins de l'est- del seu estòmac passava alguna cosa. Quina sorpresa va tenir quan va veure que sortia una abella tota peluda i enorme de la seva boca. "Oh! Quin mal m'ha fet aquest bitxo tan_ lleig". Més enllà del parc hi havia una parella que estava fent un picnic. L'home i la dona gaudien d'un dia fantàstic: cistellet amb menjar preparat a casa, un te ben calent. L'home i la dona parlaven de les seves coses mentres bebien el te i la granota va aprofitar que estaven despistats per ficar-se dins de la cistella. "Mm, noto alguna cosa estranya dins de la cistella" va dir la dona al seu xicot. "Ecs! Una granota enganxada al meu braç!" de l'impressió a l'home li va caure el te, les ulleres, li va caure tot. Va caure fins i tot ell a terra. I la dona va començar a cridar: "fora d'aquí, bèstia immunda!". La nostra pobra amiga se'n va anar corrents. No entenia per què s'havien posat així. La granota se'n va anar a l'altre racó del parc. Va decidir que si allà no podia fer amics els trobaria a una altra banda. I va veure un nen que jugava amb un vaixell a un estanc del parc. La mare del nen llegia tota tranquil·la mentres el seu fill disfrutava amb el seu vaixell i la granota va decidir "MMm, això em sembla una experiència fantàstica" i es va tirar tota eixerida cap al vaixell. "No! El meu vaixell!" [PLAF!] El vaixell es va enfonsar perquè la granota pesava massa. I el nen es va posar a plorar. Total, que la mare va haver d'anar, arremangar-se la faldilla a recollir el vaixell que havia enfonsat la nostra amiga. Evidentment, cames ajudeu-me, la granota se'n va anar. I se'n va anar a un altre racó del parc on [vere] si la trobava algú que la volgués. I es va trobar una dona, aquest cop també amb un barret força extravagant que tenia un cotxet del nen al costat. I va dir: "Ara sí, aquesta és la meva. Aprofitaré i faré algun amic." La granota es va tornar a tirar tota eixerida al carret del nen. Abans havia sigut el vaixell, va dir "No ha funcionat. Ara em tiraré al cotxet". La dona, la mare del nen que estava llegint tota interessada una revista de modes, no se'n va adonar i es disposava a donar-li el biberó al seu fill. però què va passar? No va veure que la granota va ficar la boca abans que el nen. Però el gat que dormia als peus del cotxet del nen petit se'n va adonar. [HAR!] Va saltar sobre la granota i va tirar el biberó a terra. El nen va començar a plorar. La mare va començar a xisclar. Un desastre, vaja. Cotxet a terra, nen en braços de la mare i la nostra amiga que se'n va cames ajudeu-me. Però el gat va decidir que no la deixaria escapar tant panxa i la va seguir. Quan ja la tenia agafada i semblava que la nostra amiga ja no tenia res a fer_ va arribar el nen, el gos i la tortuga per salvar la seva gran amiga i van tornar cap a casa tots feliços i la granota adonant-se que no podia tornar a fer el que havia fet.